Fils de carmí

La musa

2012-02-06T04:18:00.000-08:00

El meu gat Pepito, amic, fill, i musa de molts de les meves il·lustracions

portada de Diumenge, estimat Diumenge

2012-02-05T13:00:00.000-08:00

Cirkus

2012-01-30T08:27:00.000-08:00

Castell Ruf

2012-01-23T12:22:00.000-08:00

Exposició al espai web El Cavallet

2012-01-15T08:55:00.000-08:00

Aquest mes exposició virtual al espai web El Cavallet.

http://elcavallet.blogspot.com/2012/01/gisela-bombila.html

Descalça i fent picar els talons a terra entrava molt sovint a la biblioteca de casa a seva on hi descobria l'art. Mestres com Rebecca Dautremer, Roberto Innocenti, Robert Ingpen, Gabriel Pacheco i d'altres, componien nous móns de colors i fantasia que meravellaven la seva innocència. Ella, poc a poc i deixant-se emportar per la passió que més tard l'acompanyaria per sempre, agafava els colors i copiava aquelles princeses, dragons i plantes exòtiques. Amb el temps va assolir un estil propi que va polir, més tard, a la Universitat de Belles Arts de Barcelona.

Passades enèrgiques, figures estilitzades i personatges femenines de cabells encesos són alguns trets d'aquest estil que es forja en paisatges derruïts i desgastats però amb un intens marc emocional.

Els primers premis no han tardat a arribar fent ressò d'una més que probable carrera brillant. Sense dubte n'estarem ben atents.

Etiquetas de vi

2012-01-13T06:43:00.000-08:00

Video promocional

2012-01-05T08:50:00.000-08:00

Aquí va el vídeo que la agència Book 149 m'ha fet com a manera de
promocionar el meu treball.
Una gran feina! :)

Gisela Bombilà - Ilustrador - Book149 Agencia Literaria from Book149 on Vimeo.

Bon dia!

2011-12-19T03:34:00.000-08:00

2011-11-30T01:31:00.000-08:00

2011-11-25T10:44:00.000-08:00

Il·lustració per el programa titulat "El conte de la teva vida" organitzat per l'associació Arae.

Diumenge, estimat Diumenge

2011-11-14T17:44:00.000-08:00

Aquesta és la última il·lustració del conte de la nena ( Léa) i el gat de carrer ( Armand)

I més

2011-10-26T08:59:00.000-07:00

S'acosta la tormenta

2011-10-17T12:52:00.001-07:00

Botiga Online

2011-10-17T06:10:00.000-07:00

https://www.facebook.com/pages/Giselle-Boutique/161447900616897

2011-10-11T19:32:00.000-07:00

Feliç

2011-09-26T15:16:00.001-07:00

França

2011-09-09T10:06:00.001-07:00

Exposició a la Bombeta

2011-09-03T09:07:00.000-07:00

Ahir es fa fer la innaguració de "Sobre les teulades de París" de les últimes il·lustracions que he estat fent, a l'associació cultural la Bombeta C/Lluís Duran nº 109 Mollet del Vallès.
Restarà exposada tot el mes de setembre

2011-08-28T15:08:00.000-07:00

2011-08-14T12:40:00.000-07:00

La nena de Paris

2011-08-12T08:49:00.000-07:00

Una nova vida!

2011-08-05T11:05:00.001-07:00

Portada i contraportada

2011-07-19T06:06:00.000-07:00

Portada del conte de la Greta. El títol ve de quan era petita, un dia que el meu pare estava al lavabo a les fosques, vaig entrar amb recel i li vaig preguntar tota seria: Hi han monstrus papa?!...
Sempre em recordava aquesta frase i tots dos ens posavem a riure.

Exposició Princeses

2011-07-12T09:14:00.000-07:00

Innagurem la exposició PRINCESES conjuntament amb l'artista i amiga Angela Navarro, Dijous 14, a les 20h al centre de joves Torreblanca de Sant Cugat. Avinguda Pla del Vinyet, 81-85

Socialment la definició dels masculí i el femení impedeix a la dona ser subjecte actiu o amb incidència en l’àmbit social. En general, els contes són masclistes. La dona és un objecte bell que espera l’arribada del seu príncep i la seva única finalitat és estar guapa i esperar que algú la salvi. És la pròpia dona qui ha de comprendre que ser dona va més enllà.

Aquestes són algunes de les meves propostes

Rapunzel

Sólo cerrando las puertas detrás de uno se abren ventanas hacia el porvenir.
Françoise Sagan (1935-2004)

Detall de la Sirenita

La Princesa i el pesol

"Las mujeres suponen el único colectivo oprimido de nuestra sociedad que convive en asociación íntima con sus propios opresores"
Evelyn Cunningham, 1916-2010

Homenatge

2011-06-03T08:58:00.000-07:00

Fa 10 dies va morir el meu pare. Mentre ell estava malalt jo llegia Mi familia y otros animales d'en Gerald Durrell. En la novel.la autobiogràfica quan mor el seu pare tota la família decideix marxar de la humida i trista Anglaterra a l'autoexili de la assolellada, tranquil.la i pura illa de Corfú.

Des que vaig acabar el llibre, m'he enamorat de Corfú i de Grècia, en tant que vaig acabar el conte de la Greta dirigint-la a aquesta illa ( la entrada anterior). I ara per homenatjar al meu pare estic fent un mural a casa meva portant a tota la família Bombilà a la illa desitjada.

A tú, pare

esbós

L'última pàgina del conte

2011-05-16T13:00:00.001-07:00

Reprenent idees

2011-05-16T09:08:00.000-07:00

He tornat a reprendre el conte que vaig començar sobre la Greta (jo) quan era petita.

Com sempre amb el temps observes els treballs passats i comences a veure errors i fins i tot, aquell dibuix que en el seu moment t'agradava ara no li veus cap mena de gràcia ni encant.

Aquí van algunes il·lustracions que he repetit sobre la Greta, la nena esbojarrada.

Farem un ANTES I DESPÚES, que sempre m'ha agradat fer aquestes coses, xD :

ABANS

DESPRÉS

ABANS

DESPRÉS

ABANS

DESPRÉS

Així queda

2011-04-29T05:35:00.000-07:00

Entrevista al canal Mollet

2011-04-13T05:14:00.000-07:00

http://www.vallesvisio.cat/municipis.php?municipi=mollet&fitxer=2456&autostart=1&pagina=4&inici=16&fi=20

Entrevista de l'exposició que vaig fer de les aquarel·les pels plafons informatius del Projecte de Recuperació de Punts d’Aigua per la Reproducció d’Amfibis al PEIN de Gallecs, realitzat pel DRAG (Defensa de Rèptils i Amfibis de Gallecs) entre els anys 2009 i 2010, amb el patrocini de la Fundación Biodiversidad i la col·laboració del Consorci de l’EIN de Gallecs.
Aquesta és fa presentar a al Restaurant La Plaça Bar de Forquilla, Plaça Major, 7, Mollet del Vallès

Caputxeta Vermella

2011-04-11T06:42:00.001-07:00

Encàrrec de la Associació ARAE d'un anunci per un taller

Select ( Index Book)

2011-02-19T04:37:00.000-08:00

La sèrie Select és un projecte que es va llançar en 2002 i que, any rere any, s'ha anat afermant al món editorial conjuminant la inquietud del dissenyador de desitjar veure publicada la seva obra en un llibre de referència, juntament amb l'interès de l'editor a oferir un títol de qualitat amb repercussió al mercat nacional i internacional.

L'anuari es divideix en tres volums, dedicats, respectivament, a les categories de Disseny Gràfic, Noves Tecnologies i Escoles.
El meu treball ha estat seleccionat dins la categoria de Escoles, en la novena edició, Select I.

Premi Mercè Rodorera 2010

2011-01-22T02:02:00.000-08:00

Il·lustració de coberta i interior per el Premi Mercè Rodoreda 2010 de l' Editorial Proa

Portada

Punts de Llibre

2010-12-21T05:07:00.001-08:00

Exposició a La Marineta, Mollet del Vallès

2010-12-02T04:54:00.000-08:00

Bombilà i Zaratiegui mostren la seva obra a La Marineta

L'exposició forma part del projecte 'Nouart' i es podrà visitar fins al 17 de desembre

La Marineta acull des de divendres la mostra conjunta de les artistes Gisela Bombilà i Natàlia Zaratiegui, del projecte Nouart. L'exposició es podrà visitar fins al 17 de desembre.

Dins el projecte molletà Nouart, Gisela Bombilà i Natàlia Zaratiegui oferiran un a mostra conjuntament a La Marineta. Bombilà presentarà el seu primer conte, que compta amb les seves pròpies il·lustracions. Per la seva banda, Zaratiegui donarà a conèixer la seva col·lecció de treballs fets entre 2007 i 2010 amb les tècniques del collage, el dibuix i el suport digital. La inauguració serà divendres (20 h)

Cd Amansalva acabat

2010-11-06T04:05:00.000-07:00

Llibret d'Amansalva

2010-10-14T05:49:00.000-07:00

Algunes de les il·lustracions de les cançons d'Amansalva, que conformaran el llibret que anirà dins del cd ( a doble pàgina)

interior Digipack d'Amansalva

2010-10-06T03:49:00.000-07:00

La cosa rutlla!

Experiments II

2010-10-01T01:16:00.000-07:00

Un altre història surgida de la il·lustració.

A Oscar W.

Hi ha la soledat que mai no és solitària per a qui té la companyia del més humà dels impulsos: la necessitat de crear. Recloent-se en una calma íntima l'artista es fa un cau, s'amaga del món, contempla l'aparent no-res d'una paret, respira a fons. L'aire s'espesseeix d'imaginació i d'urgència, i el cos no menys que la ment demana de buidar-se, desprendre's d'aquell neguit que vol existir, ser una pàgina escrita, un traç de pinzell, una nota, una forma, qualsevol forma que aconsegueixi arrencar-nos de dins allò que semblava indestriable, essencial, impossible de capturar, així de nostre i profund ho sentíem. Tanmateix és possible, si amb la valentia suficient hom s'escolta, i amb la necessària franquesa s'explica, i no té por d'allò que ha de dir, encara que no sigui agradable o ni tan sols comprensible.

L'Art. Com a camí, ens menarà descuradament a través d'un bosc ple de fatigues, il·lusions, esforços i temors, on ens perdrem i passarem una vegada i una altra per damunt dels nostres passos. Però cal fermesa per continuar, fins a veure que tal bosc és, en realitat, un jardí de les delícies que ens amaga, amb cautela una mica esquerpa, els seus millors fruits: són recòndits i escassos, però cada cop que en trobem són més brillants i saborosos.

Com a final, només és un somni: la perfecció. Però la mera promesa d'aquest final és raó suficient de viure. Perquè l'Art no ens portarà la felicitat, però ens mantindrà en vida, i encara més: concebut en l'aïllament, en el color espès del silenci naixerà per donar llum, i serà, revulsiu o bàlsam, una fibra noble que unirà homes i dones en una comunió sense màrtirs. Espurna divina que cap religió no ha pogut trobar, ni explicar, ni destorbar, l'Art ens pot encendre i ens encén, en qualsevol moment i a cadascun de nosaltres.

Guiats per la seva claror tènue, ens aboquem al buit i hi clavem els ulls. Estirem el braç fins que no podem més, tens tot el cos, amb el baticor que ens trem al pit. I abans de caure defallits haurem pogut fregar, només durant un instant i amb les puntes dels dits, l'enigma d'existir.

Alba Dedeu

proposta per portada

2010-09-12T13:07:00.000-07:00

il·lustració del poema de Carlos Oquendo, Puerto

El perfume se volvió un árbol

y vuelan los colores
de los transantánticos

En el muelle
de todos los pañuelos se hizo una flor
Va cantando la música lineal de un bote
y el calor pasta la luna

De una taberna
un marinero
saca de las botellas cintas proyectadas de infancia

El es ahora Jack Brown que persigue al cow-boy
y el silbido es un caballo de Arizona

UN SUSPIRO DETRAS DE LA MAÑANA

Y para que se ría
la brisa trae
cinco pétalos de una canción

Disseny de Cd

2010-09-08T03:59:00.000-07:00

Dues propostes per la imatge del primer disc del grup Amansalva ( música tradicional mediterrànea) M'han dit que diuen...
Les il·lustracions son portada i contraportada.

Per més info : http://www.myspace.com/amansalvafolk

Experiments!!

2010-09-06T02:41:00.000-07:00

Amb una amiga,Alba Dedeu, ens va venir la idea de treballar a l'inversa del normal. En comptes de il·lustrar un relat, una història, en definitiva un text, fem el contrari. Crear un conte, una narració a partir d'una imatge, en aquest cas una il·lustració meva.

El resultat, molt interessant!!!!

Era aquí abans que jo. De petit, els seus dits nuosos s’atansaven a la finestra i donaven vida a la bruixa dels meus malsons. L’hivern que vaig aprendre a parlar, m’han dit que va quedar mig enterrada sota la nevada més abundant dels últims cent anys. Quan em va caure la primera dent, un angelet m’hi deixà penjant un regal que s’agitava al vent; i a cada dent caiguda, després, es repetia l’ofrena. Poc després de fer cinc anys em va mostrar el primer pit-roig que mai havia vist, i que m’esguardava a través del vidre amb una mirada encuriosida, probable reflex de la meva. Mentre jo creixia, ella feia brotar fulles i flors i donava fruits amargs però bells com petites joies. Es remullava en cada tempesta del març i l’abril, i a l’estiu s’atipava de sol, però a l’hivern es quedava nua i seca, i patia en silenci les glaçades més inclements, mentre nosaltres, a dins, celebràvem Nadal. Va ser allà cada tarda quan jo seia a l’escriptori, fent els deures odiosos d’escola, i entre resta i resta repassava cada nus, cada nou brot, cada nervi d’aquell cos que calculava vellíssim i tanmateix es resistia, immutable, als canvis que a mi em transformaven sense fi com a un ninotet de fang. Hi era, també, el matí que va morir l’avi, i la rosada que la cobria fou com les llàgrimes que jo no vaig poder plorar. I també –com ho recordo, encara!–, m’observava aquella nit de desembre, tota eixuta i severa, mentre jo abraçava afamat el primer cos i el primer amor; i mesos més tard resplendia, burleta, banyada en la llum ociosa de juliol, el juliol del meu primer desengany, mentre jo plorava i la maleïa, però en el fons del cor desitjava ser com ella, i tenir el cor tan enfonsat en la terra com ella hi tenia les arrels. Oportuna, va treure els primers brots de cert any, delicats i verdíssims, el dia dolçament feliç que nasqué el meu primer fill, i va ser a partir d’aleshores que em vaig adonar plenament de la seva companyia, del vincle que m’hi unia. Dia rere dia, any rera any que passava, la contemplava i li agraïa aquella petita dosi d’eternitat que traspassava la fugacitat de totes les alegries i les tristeses. Però sí, és cert: la por, més tard, m’ha fet odiar-la. Ella ha continuat resistint, dreçant-se ben ferma, i viurà encara molt de temps, despietadament forta i indiferent a un comiat que li ha de semblar per força vulgar, intrascendent. Inevitable és que jo marxi, i que ella segueixi existint; i ella, igual de tranquil·la davant la vida que passa que davant la mort que se’ns endú, em deixarà senzillament anar-me’n, i romandrà sense mi. Lluïnt les seves fulles, noves i esplèndides, m’ha dit una vegada i una altra que sí, que efectivament la vida continua. Però ara que és el moment, no sento cap enuig. I desitjo tant de veure-la una altra vegada! M’han portat, doncs, a prop d’ella. Quan era petit i dormia en aquest llit, ella es feia la bruixa retallant-se contra el clar de lluna, i jo em moria de por sota els llençols. Però ara ja no tinc por. Em miren tendrament els meus fills, i jo els somric, i llavors la miro a ella: ha començat a perdre les fulles, i les que li queden són grogues i trencadisses. Sense nostàlgies, també ella dirà adéu a l’estiu. I durant molts altres estius, i durant molts altres hiverns, acompanyarà callada els que viuen.

Alba Dedeu

Caronte?!

2010-08-03T06:54:00.000-07:00

Fusta de 60 cm x 120cm

Aquest quadre va nèixer d'un moment en què estava trista, havia perdut algú. Potser inconscientment he representat la barca de Caronte?! He dipositat en el barquet de paper la meva pena, ràbia e incomprensió, la meva ànima morta per ser conduïda a la foscor? Per deixar-la allà i començar de nou...

2010-07-23T08:17:00.000-07:00

més PINTURES

2010-06-24T09:38:00.001-07:00

Quan uns dies després vaig tornar al seu pis i vam acabar una altra vegada entrellaçades al seu llit, observades per tots els seus quadres a les parets, vaig adonar-me, de cop i volta, de la més òbvia de les coses: aquella figura tantes vegades repetida en totes les teles, ajaguda o asseguda o dreta, era la figura llarga i prima de la Noëlle, aquells llavis prims i que somreien com d’amagat eren els seus, i fins i tot els ulls tenien el seu deix entre atrevit i virginal que m’havia captivat al cafè. Sempre la Noëlle, per tot arreu la Noëlle!. L’atracció que fins llavors havia sentit per ella es va tenyir de rancúnia, i em vaig tornar l’amant gelosa que no suporta cap contrincant; vaig maleir la Noëlle, vaig odiar el seu cos fràgil i la seva mirada tèrbola amb tot el meu ésser

2010-05-08T06:49:00.000-07:00

amb text incorporat!

2010-05-06T05:25:00.001-07:00

Un nou relat

2010-05-05T05:58:00.000-07:00

Titulat PINTURES, aquest és un relat de Alba Dedeu. Un relat molt poètic, evocador i sensual sobre l'amor lèsbic, l'art i els sentiments humans.
Aquestes són algunes de les primeres proves.Per al personatge central ( l'artista) m'he "copiat" del rostre de l'actriu Françoise Fabian, de la pel·lícula Mi noche con Maud. És un personatge fort, amb personalitat i s'adeqüava molt bé al personatge del relat.

Sempre fent discursos, al cafè, energètica i fervorosa, defensant les seves idees amb aquella fermesa que a l’últim moment es permetia una broma, una ironia a costa d’ella mateixa, i que acabava de seduir els pocs oients escèptics. Ah, la seva rialla, forta i franca, com la seva veu i les seves mans sempre tacades de pintura! Se’m cargola en els somnis, el seu riure rinxolat. Com els cabells que desitjaria en tot moment d’acariciar; tan negres, tan llargs, tan ingovernables com ella mateixa! Per què, per què tot el seu cos parla tan clarament de la seva ànima? Com pot ser, aquesta conjunció perfecta entre carn i essència, aquesta fortalesa feta de pell i ossos i sang, i al mateix temps d’empenta i determinació? És fogosa quan parla i crema quan sedueix, però és plena de delicadesa quan estima i, sobretot, quan pinta.

Per un amic

2010-03-15T06:50:00.000-07:00

Exposició Somnis i Quimeres

2010-02-22T06:04:00.000-08:00

Exposició de les meves il·lustracions inspirades en els relats de l'escriptora alemanya Unica Zürn, al restaurant la Molleta, Mollet del Vallès.
Si voleu passar-vos, l'exposició estarà tot un mes i mig.

Plaça Major, 6 local 5

Mollet del Vallès

2010-01-31T06:44:00.001-08:00

Rèptils i ambífis

2010-01-24T06:12:00.000-08:00

Encàrrec del DRAG (Defensa de Rèptils i Amfíbis de Gallecs)

4 estacions

2010-01-12T03:09:00.001-08:00

4 propostes per el concurs l'Ilustratore dell' Anno, el qual estava dirigit als nens i a les activitats que poden fer.

Primavera Sombría 2

2009-11-17T07:23:00.000-08:00

Dues fustes aprox. de 60x55 cm cada una.

Detall

Idilio en la rue Mouffetard 3

2009-09-25T06:27:00.000-07:00

Finalista al 7è Premi de pintura Menarini de pintors joves

2009-09-18T03:01:00.000-07:00

He estat seleccionada en aquest 7è premi de pintura MENARINI celebrat a Badalona, organitzat per el Grup de Belles Arts del Museu de Badalona, l'Ajuntament de Badalona, el museu de Badalona i el Grupo Menarini.

De les 76 obres presentades 41 han estat les seleccionades i es farà una exposició al Museu de Badalona fins el dia 11 de Octubre de 2009.

Detall de l'obra

Idilio en la rue Mouffetard 4

2009-08-08T02:25:00.001-07:00

Idilio en la rue Mouffetard 2

2009-08-06T04:30:00.000-07:00

Segona pàgina

Idilio en la rue Mouffetard

2009-07-31T03:50:00.000-07:00

He pensat de fer en àlbum il·lustrat, un dels relats d'Unica Zürn.
Fins ara només havia realitzat una sola il·lustració per relat, que es poden trobar en les entrades anteriors.
Ara tenia ganes de il·lustrat tot el relat sencer.
Idilio en la rue Mouffetard és el que he triat, un dels contes que integren El Trapecio del destino y otros cuentos de la editorial Siruela.

Primera pàgina

2009-05-22T06:03:00.000-07:00

Tarjeta

2009-04-27T07:29:00.001-07:00

Una nova tarjeta de presentació.

Catàleg de CJ Picture Book

2009-03-04T06:09:00.000-08:00

Per fi tinc a les meves mans, literalment, el catàleg dels finalistes del concurs Cj Picture Book de Corea.

Només hi ha un però...Han posat malament el meu cognom. Sóc la señoreta Gisela Binbila

Maqueta

2009-02-02T11:05:00.000-08:00

Maqueta dels relats breus de l'escriptor i amic Albert Roca Enrich i les meves il·lustracions. Al llarg d'aquest blog hi han escampades algunes de les il·lustracions i fragments del relat en qüestió.

Aquesta és la maqueta de dos relats. Més o menys és com podria quedar el llibre acabat.

Aquesta il·lustració em fa pensar en els paisatges de les novel·les de John Steinbeck. Em sembla que quan la vaig fer estava llegint El Autobús Perdido.

De petita ( possibles definitius i portada)

2009-01-28T12:26:00.000-08:00

El guió encara el tinc una mica despenjat. De vegades penso en fer els meus contes sense text. Les imatges ja parlen per si soles. Cada nova situació de la Greta és com un petit gag d'humor mut .

Portada

Notícia del diari local CONTRAPUNT

2009-01-17T07:19:00.001-08:00

2009-01-10T05:44:00.000-08:00

Primera i segona plana amb text del nou conte. ( és un esbós. Encara haig de pensar el guió però ja va agafant una mica de forma)

Pintura Mural (Tardor)

2009-01-07T07:31:00.001-08:00

CJ Picture Book Award international competition

2008-12-19T04:37:00.000-08:00

La fundación cultural CJ de Corea del Sud patrocina aquest concurs, en el marc de la Primera Fira CJ de Àlbum Ilustrat, amb el recolçament del Ministerio de Cultura coreano i la associació d'editors coreans.
El propòsit, es que aquells treballs que poden tenir dificultats per entrar en el mercat editorial, trobin una porta a través d'aquest concurs.

Dels treballs enviats es seleccionaven 50 finalistes i dir que he entrat en la llista d'aquest.

Les obres dels 50 finalistes serà exposada al públic del 21 de gener al 1 de març de 2009, en el Museo Sungkok D'art a Seúl. També s' inclouràn els finalistes en el catàleg del Festival, que serà enviat a tots els escriptors i editors coreans i estranjers.

Una gran notícia per mi. :)

2008-12-16T12:42:00.000-08:00

La llibreria amb passadís secret

Dormint dins la tenda de campanya "Tuareg"

2008-12-15T05:46:00.000-08:00

Volant sobre la "tovallola de bany màgica"

Possibles definitius

2008-12-11T04:53:00.000-08:00

+ Esbossos

2008-12-08T04:46:00.000-08:00

Un nou conte

2008-12-07T04:38:00.000-08:00

Tinc pensat de fer un conte autobiogràfic de totes aquelles coses que de petita creia que eren certes o que m'agradaria que ho fossin...En clau d'humor, simpàtic i ple de fantasia...

Per ara només tinc alguns esbossos del personatje (jo)

Abrazos

2008-12-01T09:23:00.001-08:00

" -¿Y qué temes? ¿No eras tú la que decías que todavía debían quedar seres humanos con gran corazón en la Tierra, que todos los críos son inocentes al nacer? ¿Y no dices ahora que esta vez no sólo habrán ganado los hijos de puta, como siempre, que alguien bueno se habrá salvado como hemos sobrevivido nosotros?
-No te burles.
-No lo hago.
-Sabes que al final tenías tú razón cuando decías que la humanidad estaba fatal, que todos los niños acababan por imitar a los adultos y que así nos iba, que lo mejor sería que se extinguiera nuestra especie. Y casi lo conseguimos... -Y tú sabes que yo aprendí de ti, aunque demasiado tarde, a no ser tan mal pensado. "

El poder dels esbossos

2008-11-24T03:38:00.000-08:00

De vegades la espontaneïtat dels esbossos y la seva senzillesa fan que siguin millors que els propis originals acabats.

El meu gat " Toshiro" buscant un raconet per dormir

2008-11-13T12:20:00.000-08:00

Una vida mejor

"El mimo de Plutón terminó por dormirse en su catre, pasada la madrugada un cálido haz de sol se coló por el ventanillo que había en una pared de la celda, al posarse en su cara le despertó..."

Pintura Mural (l'Hivern)

2008-11-06T13:09:00.000-08:00

Homenatge a John Bauer

La lluna sempre pel mig fent companyia

2008-11-01T14:09:00.000-07:00

El planeta necessita amb urgència un nou model energètic que ens allunyi de les conseqüències d'un canvi climàtic perillós. Actuem fent-nos anti-nuclears

2008-10-26T14:06:00.000-07:00

Després de tant versionar el conte Colgado, al final he trobat la definitiva

2008-10-23T07:37:00.000-07:00

Comedero cinco

" Para encontrar nuestra mesa bajamos por una escalera angosta que se hundía bajo tierra. Después cruzamos un estrecho pasillo iluminado con antorchas y de golpe presenciamos un espectáculo fascinante. El comedor era colosal. El techo semejaba un cielo sin luna salpicado de estrellas. Arena roja del desierto alfombraba el suelo. Y las paredes albergaban una reproducción en cartón piedra de las ruinas de Petra."

Versions

2008-10-16T15:28:00.000-07:00

Versió 1 ( Dos pesos menos)

Versió 2 (dos pesos menos)

Versió 1 (otro móvil)

Versió 2 (otro móvil)

Versió 1 (trece, martes)

Versió 2 (trece, martes)

Versió 1 (Colgado)

Versió 2 (Colgado)

Versió 3 (Colgado)

La meva musa en un concurs de cartells

2008-09-17T10:29:00.000-07:00

2008-08-12T06:11:00.000-07:00

Il·lustracions noves dels contes de Albert Roca Enrich

Fundido en negro

"Abandono el convoy, y también cualquier esperanza; me digo que ese querubín rubio y rosadito no podía ser de ese tipo de cabellos oscuros y piel morena. ¡Putas mafias!, traficantes de hijos de alquiler; sólo me faltaba eso. Afligido llego al despacho y me choca la jovialidad de mis compañeros ".

" Me monto en el metro algo reconfortado, hasta que vuelvo a toparme con el hombre del clarinete, con el nene; ahora no actúa, el angelito viaja sentado, el músico de pie, y aunque no alcanzo a captar todo lo que hablan, oigo que el niño dispara un por qué por segundo y que el otro le contesta siempre con infinita paciencia. ¡Y cómo se miran! Por fin comprendo: ellos sí son padre e hijo y yo, un malpensado".

Adiós grasas

" A todo esto a ti se te ha abierto el apetito y te planteas picar algo para matar el hambre pero lo descartas de plano; bastaría que tu madre despertara para aburrirte con la canción del verano: que si debes cuidarte, que si has de ponerte a dieta... Recuerdas aquella tarde en que te machacó delante de tu novio, cómo él otorgó, y cambias de cadena con rabia".

" Entonces te viene a la memoria aquella noche en que tu novio aún no había acabado de afirmar que tú le gustabas sobre todo por tu carácter que ya desnudaba con la vista a una miss Anorexia de ésas, cómo aquel aparente piropo se convirtió en un insulto, te odias por quererle todavía -o mejor por preferir pensar que le quieres antes que quedarte para vestir santos-".

Perro viejo

" Ancas, costillas y omoplatos forman una triste figura. La mirada apesadumbrada y un collar de cuero viejo completan el melancólico cuadro. Es un perro sin duda abandonado."

" Al rato el chucho se levanta, se sacude y reemprende la marcha hacia el prado cuando de nuevo algo llama su atención. En esta ocasión es un gorrión de ala blanca que busca insectos entre gencianas y musgo florido y que también volará al menor sonido, así que el miserable perro no se entretiene y continúa su camino. Se acerca al lago, cuando llega al margen se detiene y mira agua adentro. Se diría que va a bañarse pero de golpe recula, vuelve la cabeza, fija la vista en Félix y aquél, gracias a los prismáticos, puede leer en sus ojos: “No quiero saber nada más de los hombres.”

Llueven

" Y Fuensanta salta de la silla, se abalanza a la ventana, la abre de par en par, extiende los brazos al cielo y la borrasca la lleva empapada, y minutos después llueve en el terrado del bloque donde Diego tiene su piso y él, que ha visto que de repente el estado de Fuensanta en el mesenger cambiaba al ‘salí a llover’, está allí esperándola con los brazos abiertos y se bebe sus lágrimas y ella lame las suyas y se besan y se abrazan".

Contes Moderns

2008-07-23T07:43:00.000-07:00

Algunes de les il·lustracions dels contes de l'escriptor Albert Roca Enrich.

Individus vulgars, anònims, "aparentment" grisos, però que tot d'una, en cada un dels contes deixen entreveure les seves angoixes, anhels, misèries,...Escrit entre el sarcasme i la tendresa, tal i com és la pròpia condició humana...

Lagrimas en arena

" A Amalia se le va la cabeza, las lágrimas pugnan por asomarse a la playa, ella se muerde los labios para que el llanto no le nuble la mirada, entonces siente un nudo marinero en la garganta, la presión en el pecho que le impide respirar, un grito contenido en las entrañas, violentos temblores que la agitan desde los hombros hasta las yemas de los dedos de los pies, y estremecida ruega a un Dios en el que no cree, con voz convulsa, que no le haya ocurrido nada malo a Alonso" .

Hueles distinto hoy

" Víctor obedece esta vez a la primera aunque algo torpe; te aplasta con el trasero. Entonces le pides que te estreche fuerte entre sus brazos y es ahí donde lo notas.
-Hueles distinto hoy.
-Ah, eso debe ser mi gel de baño; es que he cambiado de marca.
-¿No es demasiado perfumado?
-¿Qué?
-Digo si no es demasiado perfumado.
-No sé, si tú lo dices...
Víctor te libera de su peso y se tumba panza arriba al otro lado de la cama, tú te vuelves hacia él, le observas y tienes la sensación de que él simula no darse cuenta; a ti eso no te gusta nada pero callas " .

La familia urraca

" Han pasado dos años. Él está en la terraza tirado en una tumbona, solo, el cielo de luto, el sol muerto, las nubes tristes. Con ojos desmayados, cava su tumba con el ciprés como crespón que danza macabro sobre su cabeza sin apenas mover el pie. Ella se ha ido. Él no la ha podido seguir, o no ha sabido, o no ha querido" .

Gravat

2008-06-22T05:36:00.000-07:00

Gravat al Aiguafort del relat de Casa tomada de Julio Cortázar

"No nos miramos siquiera. Apreté el brazo de Irene y la hice correr conmigo hasta la puerta cancel, sin volvernos hacia atrás. Los ruidos se oían mas fuerte pero siempre sordos, a espaldas nuestras. Cerré de un golpe la cancel y nos quedamos en el zaguán. Ahora no se oía nada.
-Han tomado esta parte -dijo Irene. El tejido le colgaba de las manos y las hebras iban hasta la cancel y se perdían debajo. Cuando vio que los ovillos habían quedado del otro lado, soltó el tejido sin mirarlo.
-¿Tuviste tiempo de traer alguna cosa? -le pregunté inútilmente. -No, nada."

2008-06-19T12:38:00.000-07:00

Una altra versió

2008-06-15T09:41:00.000-07:00

Encàrrec per a restaurant de Barcelona

Per què aquest camí?

2008-05-31T03:13:00.001-07:00

Utilitzant al mateix nen, vaig escriure e il·lustrar un altre àlbum de caire autobiogràfic i també homenatjant al personatge del Niño de madera.

Un cant a la singularitat, a la llibertat personal, a l’esperit somniador , en aquest cas d’una personeta innocent que viu entre la indiferència i la humiliació diaria. Abatut per la pena buscarà una escapatòria, el seu món de fantasia. Allà lluny del dolor, és feliç, fa nous amics però no dura gaire la seva felicitat. Tornen a buscar-lo per conduir-lo al món “real”. Aleshores pren una decisió la desaparició definitiva del personatge per sempre més. A on? No ho sabem.

Portada

El Nen (la meva musa)

2008-05-28T10:25:00.000-07:00

Crec que al llegir El niño de madera en el 2005, el personatge del nen em va marcar, m'el vaig fer meu i l'he dotat de vida altre cop però en el meu món. Des de ençà necessitava retrobar-lo i el cert es que ha estat des de llavors el meu personatge en tots els projectes posteriors. S'ha convertit en la meva musa.

Primer va ser en la il·lustració pel concurs Los Sueños de cada uno, més tard amb aquest conte desenfadat de dos amics que no necessiten de les paraules.

Los Sueños de cada uno

2008-05-28T09:39:00.000-07:00

Guanyadora del Tercer premi en el concurs Los sueños de cada uno.

http://www.eldigoras.com/premios/premios1139.html

El niño de madera de Mrs. Clifford

2008-05-28T07:03:00.000-07:00

Un conte altament trist, una història plena de patetisme. Un personatge fràgil i inofensiu però que la seva presència, la seva persona provoca malestar entre els familiars i veïns, només pel fet de ser diferent. La difèrencia sempre provoca rebuig. I això és el que li ocorre al protagonista d'aquest conte, esdevé un objecte de rebuig, una deixalla lluny de les mirades d'aquells que el detestaven. Passa d'un món tranquil vivint entre la natura per convertir-lo en un objecte del món urbà sense utilitat.

Fusta de 70 cm x 1,60 cm aprox.

Dibuix Tècnic-científic

2008-05-10T07:08:00.000-07:00

Italo Calvino. Las ciudades invisibles

2008-05-08T04:33:00.000-07:00

Ciutats imaginades. Petits poemes de ciutats alegres, tristes, extravagants, perilloses,...totes elles amb nom de dona que el lector al llegir va descobrint com si d'un vitger es tractés dins un món màgic ple de memories, desitjos, records,...

D'algunes d'aquestes ciutats misterioses em vaig apropiar de varies i en vaig fer aquestes acuareles.

" Zaira, la ciudad de los altos bastiones. Podría decirte de cuántos peldaños son sus calles en escalera, de qué tipo los arcos de sus soportales, qué chapas de zinc cubren los techos; pero ya sé que sería como no decirte nada."

"Se supone que Isaura, cuidad de los mil pozos, surge sobre un profundo lago subterráneo. Dondequiera que los habitantes, excabando en la tierra largos agujeros verticales, han conseguido sacar agua, hasta allí y no más lejos se ha extendido la ciudad.

"En Ersilia, para establecer las relaciones que rigen la vida de la ciudad, los habitantes tienden hilos entre los ángulos de las casas, blancos o negros o grises o blanquinegros, según indiquen las relaciones de parentesco, intercambio, autoridad, representación. Cuando los hilos son tantos que ya no se puede pasar entre medio, los habitantes se marchan: las casas se desmontan; quedan sólo los hilos y los soportes de los hilos."

"El que llega a Tecla poco ve de la ciudad, detrás de las empalizadas ed tablas, los abrigos de arpillera, los andamios, las armazones metálicas, los puentes de madera colgados de clabes o sostenidos por caballetes, las escaleras de apoyo, los esqueletos de alambre. A la pregunta:- ¿Por qué se hace tan larga la construcción de Tecla?- Para que no empiece la destrucción- responden los habitantes."

Fotografies

2008-04-25T08:50:00.000-07:00

Les fotos sempre són una eina pràctica a l'hora d' il·lustrar algo concret. En comptes de estar fent apunts com una boga, un click i llestos...

5 condicions

2008-04-24T10:37:00.000-07:00

Les il·lustracions presentades es podria dir que són com un experiment o un exercici creatiu. Durant el cicle Formatiu que vaig fer d'il·lustració ens van demanar un exercici que té relació amb les 5 condicions de Lars Von Trier. Es tracta d'una sèrie de regles que s'han de seguir. A partir d'allà pots inventar la historia que vulguis però emprant aquestes reglas. Eren: la aparició d'una fotografia asignada, la aparició de la propia persona ( o sigui jo), la simultaneïtat temporal, el rastre i el collage.

Tinta

2008-04-24T05:50:00.000-07:00

Durant els mesos d'estiu sempre m'escapo del caos urbà i vaig amb la familia a un poble perdut del Pallars Sobirà. Un bon lloc per fer apunts dels poblets, dels carrerons i les vistes panoràmiques.
En aquell moment llegia From Hell, novel·la gràfica de Alan Moore i il·lustrada per Eddie Campbell. Em va impressionar el seu estil, tant suggestiu amb només unes taques de tinta negra; i vaig intentar reproduir el seu estil.

Exposició Nomadart

2008-04-23T11:17:00.000-07:00

Durant els mesos de Abril, Maig i Juny de 2007 vaig participar en l'exposició Nomadart. Una tècnica dues mirades a càrrec de la organització La Casa Amarilla.
Es tractava d' unir dues artistes, una catalana i una altre sudamericana i una mateixa tècnica: la Il·lustració. Les dues vam presentar al centre cívic Can Canyadó, Can Cabanyes i Dalt la Vila a Badalona.

Jo vaig presentar les il·lustracions dels contes d' Unica Zürn

Fotos a Can Canyadó

Muntant dies avans de la inaguració

Unica Zürn

2008-04-23T10:21:00.000-07:00

Ja fa poc més d'un any vaig descobrir la autora alemanya Unica Zürn, a través d'una gran mestra. Dels seus contes mig surrealistes i agredolços en vaig fer una sèrie de il·lustracions que intentaven copsar la seva màgia a partir de l'ús de símbols i la creació d'una atmosfera misteriosa.

Consciència social

2008-04-23T05:09:00.000-07:00

He pensat que fora interessant mostrar i deixar constància en aquest blog de certes problemàtiques socials que ens envolten. Com he dit no només és un blog d'il·lustració aquest. Crec que l'art va agafat de la mà de lo social, lo polític, la filosofia,...per tant sempre que pugi aniré deixant per aquí idees, propostes per qui volgui sentir-les.

Fotografia de la selva Amzònica